Discurs de apadrinament d’ Estela Fernández

Bona tarda a tothom. Primer de tot, agrair a l’Associació Cultural Literària
«Badalona Escriu», haver-me honorat amb la proposta d’apadrinar l’Associació. I
permeteu-me que faci especial menció a l’Erika, exalumna, que és qui en va invitar
en nom de l’Associació.
Com veieu no estic en les millors condicions físiques com per acceptar tal repte.
Però, ¿com podia refusar, si és una exalumna que em demana apadrinar una
Associació què un dels seus objectius és promoure el text escrit en aquelles
persones joves o no tant joves, que tot i sentir el cuquet d’escriure no s’han atrevit
o no s’han posat, o que havent-ho fet mai han donat el pas d’ensenyar-ho,
d’intentar publicar-ho?


He passat mitja vida de mestra i pedagoga dedicada a l’ensenyament-
aprenentatge de la lectoescriptura des d’una perspectiva constructivista, des d’una
perspectiva comunicativa, però també creativa, com a eina d’expressió d’idees,
pensaments, emocions… no com la mera transcripció d’un codi, els fonemes del
llenguatge parlat a altra codi, els grafemes del llenguatge escrit. L’escriptura com a
comunicació és una activitat intel·lectual en la que participen el pensament lògic,
els coneixements previs i els lingüístics. Tothom escrivim, l’escriptura és una
necessitat, omplir un formulari, una llista de la compra, un missatge de wassapp…
Però, i cito un paràgraf de la proposta de treball del llenguatge literari fet per
l’assessorament del SEDEC als instituts, «quan les paraules són alliberades de les
regles de combinatòria imposades per la finalitat comunicativa immediata, les
paraules poden esdevenir peces d’un joc, intentar equilibris gràcils a la corda de la
poesia, o posar-se al servei de la narrativa i fer-se còmplices, per exemple, de les
terboleses del gènere negre, o del sofisticat món de la ciència-ficció. Sent les
persones creatives per naturalesa, l’educació hauria d’esperonar aquest potencial
en tots els camps, i especialment en l’escriptura. Això es fa aplicant metodologies
que permetin combinar l’estudi del cànon literari, la formació del gust personal i la
pràctica lúdica de la llengua amb fins creatius». He treballat amb l’alumnat i les
mestres les diferents tipologies de textos i he intentat motivar-los per a produir els
seus propis textos sense imposar ni tipologies, ni continguts concrets. I vet aquí
que a nivell escolar semblaria que funciona. Però, què passa en sortir de l’escola o
de l’institut? El ritme que ens imposa la societat no prioritza la creativitat. De
vegades, gairebé amb vergonya, alguna alumna o exalumna t’ensenya un poema,
una narració que ha fet a casa i que a casa es quedarà. Quina llàstima! Potser
podria haver estat una bona escriptora o poetessa.
I vet aquí que l’Erika posa davant meu la baula perduda, i em demana si vull
apadrinar l’Associació Badalona Escriu, una associació que és trobava a faltar, és
la baula necessària entre l’escola o l’institut i la gent jove i adulta que vol escriure o
que ha escrit, però que es troba en la soledat de casa seva. L’Associació Badalona
Escriu ha nascut perquè és necessària, i és necessària perquè té el ferm propòsit
d’ajudar, de donar una empenta a tothom que es llenci a la gran aventura
d’escriure i d’expressar allò que sent, també d’aconsellar o acompanyar en tot el
procés que suposa la escriptura creativa, des de la creació literària fins a tenir el
llibre a les mans. Però al mateix temps pretén incentivar, motivar que la gent jove
estimi els llibres, la lectura i per sobre de tot que escrigui.

Per fer de Badalona un referent literari necessitem, entre d’altres, que la gent de
Badalona escrigui. Començar no és fàcil però com va dir l’escriptor Peter Miles
«Per molt divertit que em sembla ara, escriure abans era com treure sang d’una
pedra. En algun moment… però, vaig començar a gaudir d’escriure.». Podríem
preguntar a les escriptores i escriptors de la sala, per què escriuen? Avanço la
resposta que probablement serà majoritària: perquè els hi agrada. Però hi ha altres
motivacions, he triat dues respostes, una de la Rosa Montero: «Escric perquè
mentre ho faig estic tan plena de vida que la meva mort no existeix: mentre escric
sóc intocable i eterna»
L’altra de la Júlia Navarrro: «Per a mi escriure és una oportunitat de viatjar al món
dels somnis i de la imaginació; de inventar personatges i de viure altres vides; però
també d’assumir compromisos, tot i que de vegades vagin embolicats amb el paper
de l’entreteniment»
L’Associació Badalona Escriu, no comença avui de zero; són ja un bon grapat
d’escriptores i escriptors i ens conviden a participar-hi, a emprendre aquest viatge
al món dels somnis i també a assolir compromisos per construir una Badalona on
la cultura sigui una de les seves senyes d’identitat.
Us desitjo de tot cor molts anys d’èxits literaris!

Estela Fernández

Discurs d’apadrinament de l’associació Badalona Escriu llegit durant la presentació a l’Espai Betúlia de Badalona el 24 de març del 2023.

Comments are closed.