Carles Adrubau, Julia Alabarce, Carlos Ballesteros, Eugenia Bigas, Neus Bonet, Francesc Cabiró, Pepa Caro, Josefina Carrillo, Sonia Casas, Dana Darius, Belinda Duran, Pedro Jesús Fernández, Antoni Font, Esther Griñó, Yolanda de las Heras, Pablo Llanos Urraca, Joan Lleonart, M. Teresa Llobet, Erika Martinez, Randy Lo Melitó, Judith Mitchell, Olga Prado, Roser Sabater, Jordi Salat, Josep María Virgili.
Neix una nova revista digital cultural a Badalona, editada pel grupd’escriptorsbadalonins de l’Associació cultural “Badalona Escriu”!
Imatges I lletres portades per les ones de la Mediterrània,on els dotze raigs de l’astre Rei les escalfen, per ser forjades i remolcades per la Ona Blava de Badalona.
Primeres jornades literàries de l’Associació BDN Escriu, on ens presentaran tres llibres de tres autores badalonines els dies 11, 12 i 13 de gener. Els llibres, de temàtica infantil i juvenil, estaran presentats per les seves autores.
11 de gener a les 18.30 h: Una Navidad inesperada, de Christine Tales. Adreçada a públic juvenil.
12 de gener a les 18.30 h: En Tom ja no hi és, de Mar Vázquez. Adreçada a públic familiar.
13 de gener a les 12h: Estrella contra Galaxia, de Dana Darius. Adreçada a públic familiar.
Badalona Escriu és una associació cultural literària amb voluntat d’impulsar autores i autors locals.
El passat diumenge, 18 de juny, BDN Escriu va tenir el goig de participar en una passejada poètica força especial, en una jornada alhora cultural i reivindicativa dels espais del parc romàntic de Ca l’Arnús. Així, l’Albert López Vivancos, la Gemma Blat, el Jordi Bergé i la Myriam Soteras van integrar-se al grup de divuit rapsodes que, acompanyats de música en viu, van anar recitant durant bona part del matí alguns dels poemes del nostre company Francesc Cabiró. Un matí ben particular, del qual, més que fer la crònica d’allò que va succeir, ens remetrem a l’apunt que el mateix Francesc va publicar l’endemà al seu blog personal, i que incorporem sencer a continuació:
«No resulta fàcil mirar de fer un balanç objectiu de la jornada que vam viure ahir al parc de Ca l’Arnús, perquè pesa moltíssim el vessant emocional; ja que, com és lògic i natural, és impossible no emocionar-se quan se sent recitar poemes fets per un mateix, davant de tot un estol de rapsodes i músics, interpretant-los a més al lloc exacte que els va inspirar. De fet, els primers brots d’emoció ja van fer acte de presència durant l’assaig de dues setmanes enrere. »I, tot anant més enrere encara, ens remuntarem al mes de febrer d’enguany, quan, a partir de la proposta d’una bona amiga, va començar-se a configurar el grup de treball “Imatge i poesia a Ca l’Arnús”, en el que amb l’esforç de tretze persones entusiastes, provinents de diversos barris de Badalona (aquest era un dels objectius de la iniciativa) s’ha anat dissenyant i organitzant l’activitat poètica. »L’altre dels objectius era el de donar suport a la tasca de la plataforma “Defensem Ca l’Arnús”, que ja fa temps que lluita de manera incansable contra un projecte de construcció immobiliària dins del recinte del parc públic, una obscura maniobra en part fruit de la deixadesa de l’Ajuntament.
»I així, gràcies a la col·laboració de diverses entitats, i havent de lluitar també contra la imprevista amenaça d’un cel ennuvolat, va començar l’acte —al qual van aplegar-se unes 150 persones, entre públic assistent i organitzadors—, amb una performance a l’entrada del recinte, que simulava un combat entre pisos i natura (amb victòria, igualment contra tot pronòstic, dels arbres i dels animalons que habiten al seu voltant), arrodonida amb una magnífica actuació de ballet. »Tot seguit i en diversos grups reduïts, espaiats en deu minuts, els visitants començaven el recorregut poètic pel parc, per aturar-se en els sis punts que s’havien escollit: la Gruta del passeig dels plàtans, les escales de la malmesa torre Arnús, la Glorieta de l’esplanada principal, el gran Eucaliptus al peu de l’estany, el racó romàntic del Castellet i el Pont de ferro forjat damunt del llac. Allà, a cadascun dels punts, els esperaven tres rapsodes i un músic de guitarra, de violí o acordió, per interpretar-los una selecció del poemari Arnús-Solei, o els capricis de la llum, una obra que intenta reflectir les sensacions d’un visitant que trepitja per primera vegada aquest recinte natural, com també durant les diferents estacions de l’any; un llibre publicat el 2019 i ja exhaurit, del qual s’intentarà llançar, com a commemoració de la jornada poètica, una segona edició mitjançant una campanya de Crowdfunding. »Acabat el recorregut, una exposició fotogràfica amb les imatges del mateix llibre de poemes esperava els visitants. I un petit acte de cloenda amb més emoció encara, si hi cabia: parlaments, recitació final i agraïments donaven pas a una sorpresa que els músics ens tenien preparada: la cançó “No volem pisos a Ca l’Arnús”, que encara va donar peu a un bis final, l’Estaca, un perfecte colofó per a una magnífica vetllada.»
(Les fotografies que il·lustren aquesta crònica són totes elles gentilesa dels participants)
Dissabte 10 de juny entre les 4 i les 8 del vespre va tenir lloc la festa organitzada per l’Associació de Veïns de Coll i Pujol en la qual va participar l’Associació cultural BDN Escriu. La diada va començar a la Plaça Alcalde Xifré amb una cercavila de Gegants, batucada inclosa, amenitzada per l’escola Jungfrau, fins a arribar a la plaça Oriol Martorell on els esperaven totes les entitats participants. Els nens i nenes van poder gaudir d’una tarda de diversió amb jocs populars, com estirar la corda o curses de sacs. De forma voluntària i sense cap ànim de lucre, les entitats també van muntar per als més petits, entre altres activitats, tallers de tatuatges i diverses taules de jocs. En la carpa de BDN Escriu es van disposar diferents estris per tal que la quitxalla pintés màscares i van poder escoltar el conte de “Els Pirates Rodamons” explicat per la Sònia Lopez, mestre de professió i membre de l’Associació Badalona Escriu. Per berenar, l’Associació de veïns va convidar als assistents a una xocolatada amb la qual va concloure una gran tarda on els nens i nenes van ser protagonistes cantant i ballant amb l’orquestra “Ay Caray”. La Plaça Oriol Martorell es va omplir de diversió per a gent de totes les edats. BDN Escriu agraeix a l’Associació de Veïns de Coll i Pujol (Carrer Coll i Pujol, 38) per l’organització i felicita per l’èxit d’aquesta diada. Per a la nostra entitat va ser un plaer participar i d’aquesta manera animar als petits a fer-ne de la lectura un al·licient. A.C. Badalona Escriu
No és habitual que les llibreries —siguin grans cadenes o de caràcter més modest i especialitzat— allunyin una mica el focus dels títols de moda o de més impacte mediàtic; però el passat 10 de juny, durant tot un matí de dissabte, la llibreria Saltamartí de Badalona va atrevirse a fer-ho. Així, durant tres hores —i en torns de quaranta-cinc minuts—, una dotzena d’autores i autors badalonins i les seves creacions de “km 0” van anar ocupant la taula de signatures que les responsables de l’establiment havien deixat habilitades al seu petit porxo, entre el carrer i l’entrada de l’emblemàtica llibreria.
Gèneres i estils diversos, però tots ells amb el denominador comú d’estar inspirats en la geografia local, van poder ser mostrats als visitants, tant els vinguts expressament a la trobada com als passavolants que s’aturaven encuriosits per voler saber en què consistia tot aquell enrenou. Van ensenyar les seves obres i atendre a preguntes, i explicar en què consisteix l’Associació BDN Escriu, que —amb una trajectòria de tan sols vuit mesos— compta ja amb més de trenta amants del món de les lletres i comença a ser coneguda a la nostra ciutat.
Va ser, en definitiva, un dissabte en què biografies escrites a raig o novel·lades, temes d’autoajuda, poemes apassionats, contes infantils i novel·les, ja foren històriques o de temàtica social, intimistes o d’intriga, romàntiques o tirant a psicològiques —això sí, tot plegat “made in Badalona”—, van ser els protagonistes principals d’una jornada de col·laboració, que desitgem que tingui la continuïtat que la nostra ciutat es mereix.
Dimecres 7 de juny es va dur a terme la presentació del llibre Si, el corazón duele. Si, se puede vivir en gris per part de la seva autora, la badalonina Susana Vaquero.
L’acte es va realitzar en l’espai ja habitual per aquest tipus d’esdeveniments celebrats per l’associació Badalona Escriu, el centre cívic i casal de la solidaritat a Badalona Can Pepus.
Abans de començar, una imatge que ho deia gairebé tot sobre la humilitat i senzillesa que caracteritza a la Susana quan preguntava si deu cadires eren moltes, que potser havia exagerat pensant que vindria tanta gent. Una vegada començat, amb totes les cadires ocupades i alguna més que es va habilitar, per part de l’associació es va explicar com va arribar aquesta obra i com va ser acollida la seva autora. El representant de l’entitat es va mostrar orgullós del que va qualificar de gran fitxatge, donat que la Susana Vaquero representa allò que Badalona Escriu s’ha marcat com un dels objectius: treure els manuscrits dels calaixos per tal de mostrar allò que volem que tothom sàpiga.
En el llibre ens explica que mai havia tingut sentiments de ràbia, enveja o odi, i que els acaba coneixent, i fins i tot desenvolupant, a partir del dia que li truquen i li diuen que el seu marit ha caigut mort a l’acte fulminat a causa d’un ictus. En el seu relat, descobrim que el pas del temps ha anat guarint aquesta sensació, la qual ens desvela l’autora, visiblement emocionada, li impedia trobar-se a si mateixa i que si no la frenava, l’hagués acabat tornant boja.
Amb lletres es formen paraules, amb paraules es formen frases i amb frases es formen llibres, però en aquesta obra, les emocions no es llegeixen, es veuen. És tan humil i tan senzilla la descripció dels seus sentiments, que ens permet fer-nos una imatge. I això només ho podem trobar en paraules, frases i llibres formats des del cor, un cor que sí, que fa mal.
Enhorabona, Susana. Has publicat allò que penses com ho penses, i amb això ens ensenyes que també es pot viure en gris, que no tot és blanc o negre, i que si ens hi posem, aconseguim convèncer el nostre ser que les persones que se’n van mai més tornaran i que no ens queda altra solució que assimilar que mai ningú podrà canviar allò que és com és.
El divendres vint-i-cinc de maig a la sala d’actes del Centre Cívic de Can Pepus a Badalona, es va presentar el llibre Recuérdame en clave de sol, obra de l’autora local Marisa Béjar.
L’acte va ser presentat per l’associació cultural Badalona Escriu, que ja compta amb més d’una trentena de membres, entre els quals, l’autora presentada pel també escriptor Jesús Vera. Més de vint persones van poder escoltar com la Marisa explicava la trama d’un altre planeta, al qual viatja la protagonista de la novel·la i es troba amb un peculiar sistema que es governa mitjançant Consells formats per múltiples elements naturals; animals, arbres, plantes, i fins i tot… humans!
També ens desvetllà que aquesta és la primera part d’una trilogia de la qual ja està acabant de polir la segona part i que, segons ens va dir, els personatges ja li han explicat el final. S’ha de dir que una presentació de la Marisa Béjar no és una presentació típica, ella no vol vídeos, no vol guions i comença dient que no acostuma a parlar molt sobre la novel·la, però, si es descuida, ens explica el final de la trilogia.
No farem igual i no us donarem més pistes sobre aquesta meravellosa novel·la fantàstica plena de personatges fantàstics inventats per una autora fantàstica que ha deixat el públic bocabadat amb la seva naturalitat i espontaneïtat a l’hora d’explicar, sense cap recança, que els personatges que ella mateixa crea, li parlen i que de vegades els hi ha de dir que la deixin descansar una mica, que ja té prou informació i tindrà lletres per a tots ells.