El passat diumenge, 18 de juny, BDN Escriu va tenir el goig de participar en una passejada poètica
força especial, en una jornada alhora cultural i reivindicativa dels espais del parc romàntic de Ca
l’Arnús. Així, l’Albert López Vivancos, la Gemma Blat, el Jordi Bergé i la Myriam Soteras van
integrar-se al grup de divuit rapsodes que, acompanyats de música en viu, van anar recitant
durant bona part del matí alguns dels poemes del nostre company Francesc Cabiró. Un matí ben
particular, del qual, més que fer la crònica d’allò que va succeir, ens remetrem a l’apunt que el
mateix Francesc va publicar l’endemà al seu blog personal, i que incorporem sencer a
continuació:
«No resulta fàcil mirar de fer un balanç objectiu de la jornada que vam viure ahir al parc de Ca
l’Arnús, perquè pesa moltíssim el vessant emocional; ja que, com és lògic i natural, és impossible
no emocionar-se quan se sent recitar poemes fets per un mateix, davant de tot un estol de
rapsodes i músics, interpretant-los a més al lloc exacte que els va inspirar. De fet, els primers
brots d’emoció ja van fer acte de presència durant l’assaig de dues setmanes enrere.
»I, tot anant més enrere encara, ens remuntarem al mes de febrer d’enguany, quan, a partir de
la proposta d’una bona amiga, va començar-se a configurar el grup de treball “Imatge i poesia a
Ca l’Arnús”, en el que amb l’esforç de tretze persones entusiastes, provinents de diversos barris
de Badalona (aquest era un dels objectius de la iniciativa) s’ha anat dissenyant i organitzant
l’activitat poètica.
»L’altre dels objectius era el de donar suport a la tasca de la plataforma “Defensem Ca l’Arnús”,
que ja fa temps que lluita de manera incansable contra un projecte de construcció immobiliària
dins del recinte del parc públic, una obscura maniobra en part fruit de la deixadesa de
l’Ajuntament.
»I així, gràcies a la col·laboració de diverses entitats, i havent de lluitar també contra la
imprevista amenaça d’un cel ennuvolat, va començar l’acte —al qual van aplegar-se unes 150
persones, entre públic assistent i organitzadors—, amb una performance a l’entrada del recinte,
que simulava un combat entre pisos i natura (amb victòria, igualment contra tot pronòstic, dels
arbres i dels animalons que habiten al seu voltant), arrodonida amb una magnífica actuació de
ballet.
»Tot seguit i en diversos grups reduïts, espaiats en deu minuts, els visitants començaven el
recorregut poètic pel parc, per aturar-se en els sis punts que s’havien escollit: la Gruta del passeig
dels plàtans, les escales de la malmesa torre Arnús, la Glorieta de l’esplanada principal, el gran
Eucaliptus al peu de l’estany, el racó romàntic del Castellet i el Pont de ferro forjat damunt del
llac. Allà, a cadascun dels punts, els esperaven tres rapsodes i un músic de guitarra, de violí o
acordió, per interpretar-los una selecció del poemari Arnús-Solei, o els capricis de la llum, una
obra que intenta reflectir les sensacions d’un visitant que trepitja per primera vegada aquest
recinte natural, com també durant les diferents estacions de l’any; un llibre publicat el 2019 i ja
exhaurit, del qual s’intentarà llançar, com a commemoració de la jornada poètica, una segona
edició mitjançant una campanya de Crowdfunding.
»Acabat el recorregut, una exposició fotogràfica amb les imatges del mateix llibre de poemes
esperava els visitants. I un petit acte de cloenda amb més emoció encara, si hi cabia: parlaments,
recitació final i agraïments donaven pas a una sorpresa que els músics ens tenien preparada: la
cançó “No volem pisos a Ca l’Arnús”, que encara va donar peu a un bis final, l’Estaca, un perfecte
colofó per a una magnífica vetllada.»
(Les fotografies que il·lustren aquesta crònica
són totes elles gentilesa dels participants)
BDN Escriu (Associació Cultural i Literària)